Donde esta artur mas?

Que Artur Mas va incórrer en desobediència al Tribunal Constitucional (TC) en no paralitzar la convocatòria pseudoreferendària del 9-N del 2014, ho sap tothom menys ell? Que ho va fer amb argúcies filibusteres, deslleials i burlesques, ho constata fins i tot el més murri.

I? I que aquesta realitat no mata l'assumpte. Desobeir la resolució d'un tribunal no és necessàriament un delicte. Pot ser també una irregularitat, o per desconeixement, o descuit, o una falta...

La convocatòria il·legal de referèndums o consultes populars per part de qui no és competent per fer-ho va ser criminalitzada el 2003. I despenalitzada el 2005. O sigui que la voluntat, vigent, del legislador és clara: aquesta il·legalitat no és penal.

Del que l'acusa la Fiscalia –i el motiu pel qual l'interrogarà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)– és de desobeir (article 410 del Codi Penal) el TC quan aquest va dictaminar la il·legalitat de la convocatòria. És a dir, de no desconvocar el que havia convocat. I d'aquell delicte en penjarien els altres del cas.

Però perquè hi hagi desobediència penal ha d'existir un “requeriment previ, directe i individualitzat” per complir la resolució incomplerta (interlocutòria 37 del TSJC, 14/3/2014, i la jurisprudència del Tribunal Suprem, que cita). El TC no el va requerir a fer-ho, contra el que li demanava el Govern Rajoy, en rebel·lar-se santament contra la funció de kleenex que aquest li atribuïa. I aquest detall és capital.

És clar que altres sentències, encara que més antigues (com la 1095 de 6/11/2009) no exigeixen aquest requeriment formal perquè hi hagi delicte. Quins valen més? Pot al·legar-se el clàssic principi del dret penal: in dubio pro reo. En cas de dubte, s'escull la interpretació més favorable a l'acusat. S'al·legarà que com la desobediència era tan manifesta i desafiadora, el formalisme del requeriment hauria de decaure. Però aquesta branca del dret, la penal, és molt garantista, no admet analogia, és rigorosa amb les proves i restrictiva en la seva aplicació.

Tant de bo el TSJC desimputi Mas com més aviat millor, no ja per conveniència política (menys màrtirs!), sinó per amor a la llei i horror a la selva. Que s'apliqui el conte també aquest Govern que tant s'omple la boca de legalitat. Que la llei beneficiï fins i tot qui pretén destruir-la és la grandesa i fortalesa de la democràcia.

DIOS TE GUARDE
por Monsieur de Sans-Foy

¡Dios te guarde, don Arturo!
¡Artur Mas, Dios te guardara!
Y con Él, los protectores
de la gente catalana:
San Raimon de Penyafort
y Sant Pere de Terrassa,
la Virgen de Montserrat,
San Severo y Santa Eulalia.

¡Dios te guarde y te proteja
de tantísimas falacias
como quieren imputarte
los fiscales desde España!

Dios te guarde en una torre
puntiaguda y almenada,
con una puerta de fierro
de estructura reforzada.
Que te ponga de titanio
picaportes y bisagras;
cerradura de tungsteno,
con sistema antipalanca.

Dios te guarde y, con Su mano,
siempre pródiga y magnánima,
le dé vueltas a la llave,
que ha de ser de fina plata.
Que le dé setenta vueltas,
y una vez que esté cerrada,
que la tire donde sepa
que ni Cristo va a encontrarla.

DEJEMOS LIBRE AL POBRE ARTUR
por Fray Josepho

Llora que llora que llora,
llora que llora Artur Mas.
Llora por muchas razones,
queridísimo Sanfuá.
Llora porque sus escaños,
por más que cuenta, no dan
para investirse de Presi
de la Yeneralitá.
Llora porque el plebiscito
le salió bastante mal.
Llora porque en Cataluña
queda España que extirpar,
porque no han sido bastantes
los treinta añitos, o más,
que llevan inmersionando
a la fuerza en catalán,
inventando historias falsas
y robando sin parar.
Llora porque Ciudadanos
ha subido cantidad.
Llora porque se ha metido
en un follón colosal,
del que muy difícilmente
se va a poder escapar.
Llora porque hizo las listas
con Pep Guardiola y Lluís Llach,
(el cual, ahora, no quiere
exiliarse a Senegal).
Llora porque todavía
su carnet de identidad
dice que el Reino de España
no se acaba de quebrar.
Llora porque se creía
que eso de despedazar
una nación como esta
se iba a hacer en un pispás.
Y llora porque lo imputa
un maldito tribunal,
por aquel butifarréndum
que se se puso a organizar.

¿Y a un hombre que sufre tanto,
queridísimo Sanfuá,
qué se gana con meterlo
en un lóbrego penal?
No tenga usted las entrañas
de gélido pedernal.
¿No le destrozan el alma
los sollozos de Artur Mas?
Déjemoslo libre, coño,
que bastante tiene ya.

Gastándose lo que se ha llevao.