Staging ::: VER CORREOS
Acceder

El enigma del Warren Buffet europeo (en catalán)

0 respuestas
El enigma del Warren Buffet europeo (en catalán)
El enigma del Warren Buffet europeo (en catalán)
#1

El enigma del Warren Buffet europeo (en catalán)

(25.01.15 artículo del periódico Ara)

La commoció financera va ser notable el 23 de setembre passat: les accions de l’empresa afectada queien un 6% i l’afer arribava a ser trending topic a Madrid. La tinta va córrer i els rumors s’han allargat durant setmanes. La sotragada no provenia d’un conflicte bèl·lic al Caucas, d’una mala notícia macroeconòmica ni de l’ensorrament de cap gegant internacional. Tot plegat es referia a una notícia protagonitzada aquell 23 de setembre per Francisco García Paramés, un perfecte desconegut per al gran públic, que anunciava que després de 25 anys deixava Bestinver, el fons d’inversió que havia gestionat des de finals dels 80.

La importància de García Paramés, un discret economista nascut el 1963 a la Corunya, radica en el seu full de serveis. En l’hipercompetitiu món dels fons privats, tot passa per la rendibilitat. I, en el seu cas, la xifra màgica que el defineix és el 16%: aquesta va ser la rendibilitat anual mitjana que van assolir els seus clients durant gairebé dues dècades. D’aquesta espectacular xifra se’n beneficiaven els inversors institucionals i particulars que portaven els seus estalvis als fons de Bestinver, propietat del grup Acciona. S’entén que en algunes publicacions especialitzades s’arribés a batejar Paramés com el Warren Buffett europeu.

García Paramés no és aficionat a les relacions públiques i d’ell no n’hi ha gaires imatges. Les fotos que se li han fet mostren una mirada miop i blava que no aconsegueix ocultar una certa incomoditat davant l’objectiu. És una mirada que convida a reconstruir l’enigma Paramés, un enigma del qual només es coneixen algunes peces, la primera de les quals ens parla del seu talent professional.

“En tots els oficis hi ha gent molt bona: Messi és extraordinari, però no tots els jugadors de Primera Divisió ho són, ni tots els que juguen a futbol. De Messi només n’hi ha un”, explica Jesús Palau, professor de control i direcció inancera d’Esade. Aquest expert afegeix que “el que l’ha fet famós al llarg del temps és el fet de tenir un èxit superior a la mitjana”.

La pregunta, doncs, és si som davant d’un geni de la inversió. Un especialista en private equity contactat per aquest diari ens dóna la seva opinió: “Un geni? No ho sé. Però és un home que l’encerta sempre”. Tampoc Palau afirma de manera clara que sigui un geni: “Entén molt el mercat i passa molts dies treballant. Com diuen, el 90% del seu èxit és suor, i el 10%, inspiració”. Però sí que aporta un detall rellevant: Bestinver era un “fons d’autor”. Amb aquesta expressió es defineixen els fons “en què la política la marca l’equip que el dirigeix i no qui s’hi apunta; els clients han de fer un acte de fe”.

els gestors estrella són sovint objecte de mitificació i Paramés no és una excepció. Un directiu de banca privada que prefereix quedar en l’anonimat ho exposa així: “Als gestors se’ls presenta com a homes miracle o com a homes desastre, però ni una cosa ni l’altra. Paramés és un gran especialista en una modalitat que té temps bons i dolents, i a ell el temps l’ha posat a lloc, és un inversor consistent amb una trajectòria molt bona i en una especialitat molt difícil”.

Efectivament, el trencaclosques Paramés inclou també una peça peculiar que fa referència al seu secret professional. Per aquest directiu, l’èxit de Paramés “no té res a veure amb el seu nas, és una qüestió de mètode”. El gestor de fons més conegut d’Espanya és conegut en el sector per haver aplicat el mètode value (valor), teoritzat per autors com el mateix Buffett, Benjamin Graham, John Neff i John Templeton, entre d’altres. Tots basen el seu èxit en el llarg termini i menystenen la immediatesa.

Paramés ha abraçat durant tota la seva trajectòria aquesta escola inversora i els resultats l’avalen. “Durant els anys dolents ha tingut resultats pobres, però consistents; durant els bons, resultats bons i també consistents”, explica aquesta veu, que va més lluny: “En els últims mesos els seus resultats han sigut molt pobres, i en els temps de les tecnològiques [a principis de segle] també ho van ser”.

El professor Palau coincideix que Paramés “no es deixa enlluernar pel benefici a curt termini” i que el seu sistema es basa en l’estudi “dels eixos fonamentals del negoci: l’equip, el benefici, els fluxos de caixa..., mira cada empresa en què inverteix com si comprés el negoci, no per vendre l’endemà”.

Aquest mètode i el rigor amb què l’aplica van possibilitar que els fons que gestionava a Bestinver evitessin dues de les grans trampes que l’economia ha generat en els últims temps: la bombolla de les puntcom i la immobiliària. “No va entrar a internet perquè deia que no entenia el pla de negoci a deu anys, i en això és com Buffett, a qui admira molt: si no ho entén, no hi entra”, explica Palau. Paramés també va ser dels primers a adonar-se que el sector del totxo s’havia convertit en una bombolla gegantina i va evitar exposar-se a aquest risc.

“Va seguir un mètode, no es va deixar seduir per les il·lusions i el fum”, afegeix una font financera. Segons explica, el seu mètode també té punts febles: “Hi ha moments en què la inversió value té resultats més dolents, com el moment actual”. Les dades ho demostren. Paramés ha patit especialment el cicle econòmic actual: les companyies per les quals aposta s’havien ensorrat menys durant la crisi i, per tant, han tingut una revalorització menor amb la reactivació econòmica (vegeu el gràfic adjunt). El seu mètode “ignora el creixement i es basa només en la caixa i els resultats; per això mai entraria a Gowex, però tampoc a Apple abans de fer el boom”.

Un altre dels elements clau en la biografia de Paramés és el seu inici en el món dels negocis. L’any 1989, acabant un programa a l’escola de negocis Iese, aquest economista va entrar a treballar a Bestinver, el fons que feia dos anys que gestionava el patrimoni de la família Entrecanales, avui propietària del gegant de les infraestructures Acciona. Paramés no tenia experiència en el camp de la inversió, però va poder convèncer els responsables de Bestinver que ell, un autodidacta que havia llegit tot el que calia del món de la inversió value, era la persona adient. Els primers clients van ser els mateixos Entrecanales, després els amics dels Entrecanales i la fama aviat va arribar a altres grans fortunes fins que finalment el fons va començar a gestionar el patrimoni de tothom que ho volia pagar.

L’any 1991 ja era el director de l’empresa i començava el seu ascens al cim de la fama d’un sector tan lucratiu que el 2014, en el moment de plegar, li permetia cobrar uns 20 milions d’euros, i gestionava un patrimoni de 9.500 milions. Va arribar al cim agafat al model que va aprendre dels llibres i fent la feina, segons diuen en el sector, “a consciència, analitzant les empreses molt directament i no treballant mai sobre els informes”. I va ser precisament en un viatge per conèixer una empresa d’on surt una de les peces principals del puzle que explica qui és García Paramés.

Va passar el març del 2006. Aquest fragment de la vida d’aquest financer pare de cinc fills ens el mostra ferit, amb diversos traumatismes greus creuant un terreny boscós conegut com El Bujeral, prop de Labiano, a Navarra. Va trigar mitja hora a caminar un quilòmetre fins que va poder trobar ajuda: l’avioneta en què viatjava acabava d’estavellar-se i estava en flames, amb dos morts i tres ferits més. La incerta caminada de Paramés va permetre que els equips d’emergència salvessin la vida dels ferits, fins i tot un que estava en estat crític. La determinació que va mostrar l’inversor reflecteix un caràcter que aviat el va portar a obrir una batalla amb els propietaris d’Acciona.

Un quart de segle de relació professional no es trenca per no res. En el sector s’assumeix que l’abrupte final de la vinculació entre Paramés i la seva empresa de sempre va ser una qüestió de poder. A Bestinver, que acumula més de 100 premis al llarg de la seva trajectòria i ja era una referència internacional en el sector, van néixer tensions sobre el tipus de gestió.

En els últims temps, al fons havien sorgit les discussions sobre el model d’inversió a seguir. El canvi de cicle penalitzava el model value i, segons una font financera que coneixia personalment Paramés, hi havia un conflicte obert entre el director del fons i els Entrecanales per la paternitat de l’èxit de Bestinver. “Les dues parts es creien determinants”, explica. Per alguns, el conflicte va ser en part un xoc de personalitats: de Paramés es diu que és una persona “que no vesteix i no es comporta com un golden boy gestor de fons, no s’acosta gens a la caricatura del sector”.

La situació va desembocar en prop de dos anys de negociacions, un temps en el qual Paramés va intentar sense èxit comprar el fons atraient inversors com TA Associates, que segons alguns mitjans oferia 700 milions d’euros. Quan les relacions ja estaven trencades, segons fonts d’Acciona, el financer va posar exigències gairebé impossibles de complir, com embutxacar-se un 75% de l’ebitda (benefici abans d’impostos i interessos) de Bestinver. Molts en el sector creuen que Paramés, que fa uns anys es va traslladar a viure a Londres (segons alguns, per pagar menys impostos; segons deia ell, per ser més a prop de les grans empreses internacionals), ja tenia decidit marxar i muntar el seu propi fons.

El cas actualment és que el que està considerat el millor gestor de fons europeu està intentant muntar el seu propi fons des de Londres, segons ell mateix va anunciar fa pocs dies al Financial Times. Però hi ha seriosos dubtes que ho pugui fer sense incomplir el seu contracte, segons el qual havia d’avisar si plegava i havia d’esperar dos anys abans de muntar res.

De moment, Bestinver ja s’ha refet del cop fitxant Beltrán de la Lastra, que gestionava 10.500 milions de fons a JP Morgan i haurà de provar si està a l’altura del seu predecessor. El desafiament reobre el debat sobre la figura de Paramés, sobre el seu talent, el seu mètode, la seva determinació i la seva ambició.

(ALBERT MARTIN VIDAL)

Guía Básica